Espais

Un barri és, a banda de la gent que en forma part, una suma d’espais. Espais que són, que han sigut, que seràn i fins i tot espais que podrien haber estat. Qualsevol barri que tingui l’història suficient segur que té espais de tots aquests tipus, i Sants, és clar, no n’és una excepció.

Dels espais que hi han actualment, avui com a mínim, no perdré temps (ni caracters) en parlar-ne, doncs el millor que es pot fer per coneixer el barri és veure’l directament, passejar-se per ell abans que algún pla urbanistic se’n megi un troç. Dels espais que han estat n’hi ha tants (antiga esglesia, antiga estació…) que segurament ja en tindré temps de parlar-ne un altre dia amb més calma.

Però, com deia, també hi han hagut espais que no han arribat a existir mai (tret potser de a la ment d’algún alcalde aficionat al ciment) En concret vull parlar del Pla Comarcal, que als anys 70 la gent del Centre Social, amb la campanya “Salvem Sants dia a dia” i l’Associació de Veïns de Badal Brasil i la Bordeta amb la el lema de “Badal a 30 metres” ,en part, van aconseguir aturar.

Aquest pla era ple de perles que sen’s dubte, si s’haguessin aplicat, haguessin acabat amb la vida associativa, la vida de barri. Als nostres ulls se’ns faria impossible reconeixer el Sants que ara coneixem. Per començar a Cotxeres enlloc d’un centre cívic tindriem un museu del ferrocarril. Plaça de Sants i el Passeig de Sant Antoni haurien desaparegut sota una via ràpida elevada (el que a l’época es coneixia com l’Scalextric) i com aquestes unes quantes més.

Desafortunadament no tot el pla es va poder aturar, i segurament Badal en va viure les pitjors conseqüencies, veient com la bogeria constructora de’n Porcioles obria un cinturó a escasos metres de les vivendes. Les mobilitzacions veïnals en aquest cas unicament van salvar alguns edificis situats entre Carretera de Sants i el carrer Pavia, aquells que a Badal actualment es troben uns metres cap endavant, però el cinturó es va fer, torturant les oïdes de milers de veïns durant gairebé 30 anys, i fent desapareixer espais tan emblematics pel barri com la Plaça de Victor Balaguer, on hi habia l’Ajuntament santsenc i l’estaua del “ninyu”, ara a Can Mantega.

Tot i això, el fet d’aconseguir una victoria, encara que parcial, ens hauria de servir com estimul per seguir lluitant per aquest barri, per aquells espais que les santsenques i els santsencs realment volem. Especialment en un moment com l’actual, en el que sembla que els projectes urbanísics, com el de l’estació, el calaix o les Arenes, ens ploguin sense que nosaltres poguem fer-hi res.

Agus Giralt