La Barcelona del 91

L’altre dia fent una mica d’arquelogia a la biblioteca del Vapor Vell vaig trobar un dossier del Districte de Sants-Montjuïc dels anys previs a les Olimpiades del 92. Vaig sentir curiositat, doncs a banda de destacar els grans canvis i les grans aventatges que els propers jocs, segons l’Ajuntament, haurien de portar, també es destacaven el que segons el seu criteri eren els aspectes principals dels barris que formen aquest Districte.

El cert és que li vaig trobar una gran utilitat doncs pel fet de ésser previ als Jocs Olímpics permet veure una Barcelona amb molta vida de barri que molts de nosaltres hem viscut de joves o infants. Una Barcelona que ha desaparegut engolida per la ferotge Barcelona-botiga del disseny i del turisme. Es curiós veure les fotos dels diversos indrets del Districte que han canviat o desaparegut al costat dels peus de fotos que tot el que fan és fer-ne un elogi.

A qualsevol que tingui una certa edad realment aquest simple dossier publicitari del Districte li pot remoure fàcilment la memoria i fer tornar vells records. Per fer-vos una idea us en comentaré alguna de les imatges que més em van impactar.

Per començar només dir que quan es parla del Poble Sec la principal imatge escollida és una del Molino, que segons l’article conserva encara tot l’encant i manté viu l’esperit de l’antic Paral·lel. Poc temps després el Molino deixaria de girar, sense que cap administració hi fes res. Avui en dia, els veïns encara reclamen sense cap tipus de resposta.

De Montjuïc es destaquen un parell d’imatges: una de l’antic Parc d’Atraccions, quan encara funcionava, i una del Castell, amb el peu de foto El Castell, per bé i per mal indissolublement unit a la història de la muntanya. Doncs bé, setze anys més tard sembla  que el mal encara persisteix amb un museu que continua exaltant els valors bélics i amb polemiques periodiques sobre les banderes franquistes que s’exposen i amb unes instalacions militars que l’Estat es nega a cedir a la ciutadania. Per contra les recents obres per fer un nou dipossit d’aigües freàtiques han destruït els contraforts del fossat amb una impunitat insólita tractant-se d’un edifici històric i catalogat. Això si, tots aquells que hem fet alguna de les nostres primeres passes enfilant-nos per una paret al Castell ara ja no ho podem fer. L’escalada ha estat prohibida a les parets del Castell. Ara la Guardia Urbana ja no ho permet. És veu que no debia ésser de disseny que apareguessin escaladors o infants aprenent a escalar a les fotos dels turistes.

Seguint la nostra ruta dels desproposits podem arribar a la Plaça Espanya, on una foto ens presenta el projecte d’Hotel que acabaria sent l’Hotel Plaza. Fa gracia veure aquesta foto d’una maqueta per comprobar que poc te a veure amb el projecte final i la quantitat d’enganys que aquella maqueta presentava. El primer dels edificis que va caure a Plaça Espanya va deixar orfe a la resta d’edificis d’aquesta plaça, que era pensada arquitectonicament com una unitat. Amb els anys la bogeria immobiliaria ha fet que anessin caient els seus companys, la Comissaria, i la Plaça de Braus, reconvertida ara en un Centre Comercial encobert.

Arribant a Carretera de Sants el llibre ens comenta una estadística de l’época La meitat dels comerços de Sants i Creu Coberta tenen una antigüitat de més de 25 anys. Esgarrifa veure aquest comentari amb la foto d’una botiga antiga de roba Novedades Maria Rosa que ni tan sols soc capaç de identificar (bé, de fet no és pot identificar ni el propi edifici). Poc té a veure el comerç de l’época, segons el propi dossier majoritariament familiar, amb el comerç d’ara, dominat per les franquicies de les grans empreses. Sense anar més lluny al propi dossier trobem una foto d’una de les botigues més mítiques de Carretera, l’antiga casa de gorres i barrets a l’encreuament de Sants amb el carrer Premià, la Casa Garcia, reconvertida ara en un Bracafé.

Sense marxar molt lluny de carretera arribem a la Casa del Mig, on trobem una foto de l’antiga ludoteca, amb el peu de foto La ludoteca instal·lada a la Casa del Mig del Parc de l’Espanya Industrial, atreu grans i petits. D’aquesta ludoteca ja no en resta res, s’ha vist convertida en oficines i en un petit punt multimedia gestionat per una empresa privada. I desde fa un any, l’única i minúscula sala que encara era a dispossició dels joves del barri ha passat a ésser de lloguer, a un preu de 2 euros l’hora.

Seguint podem trobar dues fotos d’Entitats Històriques del Barri. Una foto del Centre Catòlic de Sants i una de l’Orfeó de Sants, dues entitats que s’han deixat vendre el seu patrimoni caient en la bogeria immobiliaria. El primer ha passat d’ésser un teatre i cinema de barri a ésser un lleig i enorme bloc de pisos de maons en unes obres que s’eternitzen. El segón ara és un Caprabo.

Una de les altres imatges que sorprén és la d’una fàbrica de Can Batllo encara en funcionament. L’antiga fàbrica de Can Batlló segueix acollint un bon nombre de tallers i d’instal·lacions industrials. Poc temps més tard la fàbrica es va cremar i avui en dia els veïns encara esperen que les Administracions i les Immobiliaries (curiosament propietat dels descendents dels amos de Can Batllo) es possin d’acord sobre quin és el pla amb el qual poden treure un feix més gruixut de calers.

I ja com a traca final el Dossier ens regala un mapa del metro de Barcelona amb la seva propera prolongació de la linea 2, passant pel Palau Nacional, l’Anella Olímpica, el Passeig de la Zona Franca, el Poligon Pedrosa i l’Aeroport. Setze anys més tard cap d’aquestes noves estacions s’ha realitzat i el propi mapa encara podria apareixer com a novetat a qualsevol diari, amb la simple diferencia que on hi diu L2 hi escriurien L9.

La veritat és que si en l’actualitat el Districte edita un nou Dossier sobre Sants-Montjuïc crec que el més assenyat seria mirar-se les fotos, guardar-les i possar-se a tremolar, doncs sembla que quan els interessos económics es creuen amb els socials o amb la memoria històrica dels nostres barris els polítics no s’ho pensen massa i no els hi costa gens acabar amb allò que ells mateixos ens han volgut vendre com el Districte que volen.