Les víctimes invisibles

http://www.gaztesarea.net/info/irudiak/urte_04_presoak.jpg

Quan avui es compleix un mes de l’explosió a l’aparcament de la T-4 de Barajas que va causar la mort de dos joves d’origen equatorià, el procés de pau a Euskadi segueix en una fase de vull i no puc que sembla anar cap enlloc. Tanmateix, i malgrat les advertències per part del govern espanyol i dels partits que li donen suport en el sentit que l’atemptat de Madrid trencava de facto el procés de pau, sembla evident que hi ha una porta oberta al diàleg i a la represa de les negociacions govern-ETA. Però, a quin preu?

Massa sovint trobem als mitjans de comunicació oficials una construcció de la realitat encaminada a fer creure a la societat que el problema a resoldre en aquest procés de pau és la violència d’ETA i del seu “entorn” ¿I quan veurem als mèdia el patiment de la família De Juana Chaos, engarjolat sota la perillosa acusació d’opinar en un diari basc (sí, benvolguts lectors, per opinar en aquesta “democràcia” et duen a la presó!), i al qual elshttp://www.todito.com/imagenes/noticias/208047.jpg jutges de l’Audiència Nacional li han negat la presó atenuada tot i el seu delicat estat de salut que podria comportar-li fins i tot la mort? ¿Quan ens explicaran com han refet les seves vides aquells ciutadans bascos que han estat detinguts (i molts d’ells torturats) sota l’acusació de col·laboració amb banda armada i alliberats posteriorment sense càrrecs, alguns dels quals després de passar mesos o fins i tot anys en presó preventiva?

Gairebé sempre els mèdia parlen del sofriment de les víctimes d’un bàndol, però, ¿on són les altres víctimes del conflicte polític que viu el País Basc des de fa dècades? Obviar que hi ha molta més gent que pateix en aquesta guerra no declarada entre l’estat espanyol i la dissidència basca ens porta a recordar declaracions d’algunes víctimes d’ETA, que reconeixen obertament el seu despreci als drets més elementals que diuen defensar. L’altre dia escoltava amb estupefacció les paraules de la senyora María San Gil, presidenta del PP basc i una de les veus més contràries a qualsevol diàleg amb ETA i l’esquerra abertzale, qui afirmava sense embuts que “tant me fa si és mor de Juana Chaos”. ¿Aquesta es diu demòcrata i defensora dels drets humans? Se us ha tornat a veure el llautó, senyors del PP.

 

Això tampoc ens ha d’estranyar tant, estimats lectors, perquè aquests són els mateixos que amenaçaven amb els tancs fa 30 anys si la transició no “garantia” la seva impunitat i els seus privilegis http://barrisants.org/wp-content/uploads/2007/01/www.gaztesarea.net_info_irudiak_urte_04_presoak.jpgen la nova “democràcia” que havia de néixer. I són exactament els mateixos que fa 70 anys van acceptar la voluntat majoritària del poble organitzant un gloriós “alzamiento nacional” que va acabar amb l’experiència republicana i en alguns casos revolucionària que havia tallat la digestió als burgesos i terratinents de l’època.

Per desgràcia, amb el tema basc hem pogut comprovar de nou que de democràcia a l’estat espanyol res de res. Per que, ¿en quin sistema que es diu democràtic es permet la incomunicació a les comissaries que, com adverteixen organismes tan reconeguts a Europa com Amnistia Internacional o el relator especial de drets humans de l’ONU, afavoreixen els tractes degradants i la tortura? ¿En quin país democràtic es castiga als presos polítics bascos a presons situades a centenars de quilòmetres de casa seva, en contra de la pròpia legalitat de l’estat espanyol? ¿En quina democràcia es construeixen "noves imputacions”, en paraules del ministre de l’Interior José Antonio Alonso, per impedir que un pres que ja ha complert la seva condemna surti de presó, i s’utilitzin dos articles escrits en un diari per mantenir a De Juana Chaos a la presó? ¿Però no havíem quedat que la presó havia de servir per la reinserció i que en cap cas havia de ser un instrument de venjança?

Són només alguns exemples que il·lustren fins a quin punt l’estat espanyol se salta el dret internacional i la seva pròpia legalitat per fer i desfer com li rota. Perquè amb els bascos no hi ha democràcia que valgui. I a veure qui és el maco que s’atreveix a protestar.