Les marionetes

El temps passa, encara que hi ha llocs que no ho sembla. A la Generalitat de Catalunya, una innovadora fórmula autodenominada “catalanista i d’esquerres” va treure del poder el 2003 als apoltronats dirigents de CiU, que portaven mitja vida governant el seu país a base d’abundants dosis de 3%. L’arribada del tripartit havia de canviar el país. I la de Zapatero. Però com diu el vell refrany, “cal que les coses canviïn perquè tot segueixi igual”. Dit i fet, va arribar la Tura a Interior i vam seguir assistint a les garrotades de sempre contra tothom qui gosa alçar-li la veu a aquest sistema irracional. Però si abans teníem policies tatuats amb estanqueres, ara patim una policia que “recorda als grisos”, en paraules d’una recent víctima de la violència dels Mossos.

La tardor passada va dur un nou govern i una sorpresa majúscula. Joan Saura, líder d’Iniciativa per Catalunya-Verds, agafava el comandament d’Interior i dels Mossos d’Esquadra. Ens deien que eren “antisistema”, i “d’esquerres i ecologistes de debò”. Però en quatre mesos, hem vist més  desallotjaments que mai, com han comprovat a Gràcia, Sants o la Trinitat Vella. I hem vist amb ràbia i impotència com segrestaven a la Núria, veïna de la gironina població de Sarrià de Ter. “Tot el que és a l’esquerra d’ERC és cosa de la Guàrdia Civil”, arengava fa uns anys a la seva tropa Carod-Rovira. I és que a les fotos d’aquesta democràcia restringida no hi caben persones que no combreguin amb el discurs del poder.

Thomas Jefferson, polític nord-americà del segle XVIII va deixar escrit que “una sola cosa ens explica bé la història, i és en que consisteixen els mals governs”. Vist el panorama, esperar a que la història dictamini fins a quin punt han estat de nefastos els governs d’aquests anys per les gents que vivim en aquest bocí de terra seria una greu irresponsabilitat. En les nostres mans està treure les màscares a aquests “antisistema” d’aparador, que en el fons no són més que vulgars marionetes del poder  I la història en serà testimoni.