Quan la impunitat esdevé habitual

>La brutal càrrega dels Mossos a les immediacions de la Sala Bahia torna a sembrar el pànic entre part del veïnat per l’actuació policial

>”No he viscut el franquisme, però donava la sensació que ens perseguien grisos”, denuncia una de les agredides

Dissabte 3 de febrer, quarts de deu del vespre. Desenes de joves s’apleguen davant de la Sala Bahia. Si tot va bé, en poca estona els organitzadors de l’event obriran les portes per a tot el públic que ha arribat al barri a assistir a un concert punk. onverses animades, cervesa fresqueta, i algun que altre porro conviden a fer menys incòmoda l’espera. De cop i volta, i sense cap motiu aparent, apareixen a tota velocitat diverses dotacions d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra des de la plaça de Sants. Posseïts per un odi irracional, els uniformats comencen a llançar pilotes de goma contra la multitud. En qüestió de segons, i amb els rostres presos pel pànic, els joves comencen a córrer en direcció cap a Sant Medir. Alguns poden fugir, d’altres reben les envestides dels antiavalots, com les nostres quatre protagonistes: “Vam córrer en direcció contrària als Mossos, però a l’arribar a la cruïlla de Sagunt amb Manzanares vam veure que venien cap a nosaltres i ens van agredir brutalment”, denuncia una de les agredides. “Jo vaig caure al terra. Malgrat que em trobava una posició d’indefensió total, els Mossos em van seguir agredint”, afegeix. “L’única explicació que vaig sentir van ser els insults que proferien contra nosaltres”, apunta una altra.

Una estona després, les quatre joves comencen a comprovar amb tristesa i indignació les seqüeles de l’agressió. Blaus per tot el cos, una cama morada. Després, pitjor: un dit trencat, i una d’elles necessitarà un coll ortopèdic durant uns dies. Al dia següent, una mare de les afectades acudeix indignada a una comissaria dels Mossos a demanar explicacions. La policia li contesta que els agents van acudir al Bahia perquè els joves tiraven pedres i ampolles. Contra qui? Tan se val, el mal ja està fet. La impunitat policial, per desgràcia, garantida de nou en aquesta democràcia restringida.

L’experiència ha fet reflexionar a més d’una: “Abans potser pensava que si hi havia una policia era per protegir-nos, però després d’aquest mal tràngol veig que més que tranquil·litat em provoquen inseguretat”, comenta. Han pensat en denunciar els fets, però la desconfiança de les afectades perquè la justícia aconsegueixi identificar i condemnar als seus agressors, ha fet que les joves hagin optat per exposar el seu cas a l’Assemblea de Barri (ABS). La seva intenció, endegar una campanya oberta al veïnat per denunciar els fets i per exigir la fi de la impunitat policial.

També el Centre Social de Sants ha exigit en una nota pública “una explicació clara i la depuració de responsabilitats per aquests fets als responsables de la Conselleria d’Interior”, alhora que els ha convidat a venir al barri a explicar perquè els Mossos van actuar amb aquesta “violència inusitada”.