Tornar

Després d’uns quants mesos, aquests dies he tornat al barri. Han estat mesos molt intensos per terres chiapanecas, centreamericanes i com no, cubanes descobrint alguns dels seus secrets i esperances.

Sempre m’havien dit que el retorn a casa després d’un llarg viatge és dur però, mai m’hagués pensat que ho fos tan. Segurament, dur no seria la paraula més idònia però sí que és una sensació molt estranya, em sento estranger a casa meva, a on vaig néixer. Tot allò que abans era quotidià, normal i part de la meva cultura ara, és com nou i a vegades, fins i tot com sinó anés amb mi. Em re-miro els carrers del barri i no entenc res, no entenc aquesta ciutat tan racional i higienista i els seus ciutadans, tan seriosos i treballadors. Potser per què encara tot m’ho miro amb ulls d’allà però per exemple, no entenc que arreglin el meu carrer, carrer gaiarre, fent la vorera més ample quan aquí, la majoria de veïns i veïnes es tanquen a casa o en un bar mirant la TV i no aprofiten mai la vorera per seure i xerrar o els nens i nenes per jugar a futbol. Barcelona és una bona escola?

És que la veritat és que el meu cos és aquí, això és inqüestionable però que hi siguin el meu cap i el cor, ja no ho sé tan segur. Ara mateix, em costaria molt respondre la pregunta a on viuria, tinc seriosos dubtes. Seguirem passejant amb calma com fan per aquelles terres i, algun dia ja em respondre per què a vegades, em sorprenc a mi mateix comptant hores per saber l’hora dels països que he tingut la sort de visitar o somniant en tornar ben aviat.