Una de rodalies i despropòsits

M’aixeco com cada dia a les 8. Esmorzo amb presses, conscient que faig tard a la feina un dia més. En arribar a l’estació, recordo les queixes dels usuaris que cada dia agafen les rodalies a causa de les obres que s’hi estan fent pel tren d’alta velocitat. Decepcionat, comprovo amb resignació com l’estació s’ha omplert de guàrdies de seguretat que et miren d’una manera desafiant que no saps què vol dir. Tant és, per què amb la son que porto a sobre,… Ni me n’he adonat, que el meu tren ja ha arribat. Corrents, baixo les escales en direcció a l’andana. Un cop allà, veig que m’he equivocat de via. Ja hi som!

Sense pensar-m’ho dues vegades, pujo corrents les escales. La gran munió de gent que es topa amb mi em converteix en el blanc de les ires de tothom. –Mira per on vas!-, em criden. Ignorant tals dedicatòries, pujo de nou al vestíbul per mirar quina és la via per on ve el meu tren: la quatre!

Provo d’arribar-hi, llavors m’adono que no hi ha manera d’anar d’una via a una altra sense picar amb la targeta que prèviament he comprat a una màquina expenedora que, a sobre, s’ha quedat amb el meu canvi. Em poso la mà a la butxaca, i comprovo que he perdut el bitllet. Desesperat, em dirigeixo al distingit empleat de RENFE, i em diu que sinó tinc bitllet li he de pagar 7 euros de multa. El que faltava! Li explico que l’he perdut, i que l’únic que vull és canviar de via per agafar el meu tren. Un cop he pagat novament el bitllet, aconsegueixo arribar a l’andana que tocava, després d’haver-me patejat mitja estació. Arriba el tren, però va tan ple que no hi ha manera de pujar. Així que de nou m’hauré d’esperar una estona més.

-Massa tard, perquè per llavors ja hauria de ser a la feina-, penso.

És en aquest moment quan em pregunto: de què ens servirà als curreles l’arribada del tren d’altra velocitat, si nosaltres seguirem agafant les deficients rodalies?

Senyors governants, deixin-se d’altes velocitats i preocupin-se dels problemes reals de la gent: com deia l’inefable Labordeta, nosaltres anem en un cotxe lent, sense guardespatlles i a aquestes velocitats de vertigen a les que van vostès. I què?