Nova victòria veïnal a Can Batlló

http://www.20minutos.es/data/img/2006/02/08/348112.jpg

L’Ajuntament es compromet a construir una vintena d’equipaments i una gran zona verda a l’antic complex industrial de la Bordeta

Després de deu anys de reivindicació veïnal, l’Ajuntament de Barcelona va presentar el passat mes de gener el nou projecte de Can Batlló, que convertirà el complex industrial en una zona plena d’equipaments de tot tipus: culturals, esportius, socials i sanitaris. Escoles de primària, secundària i infantil, un nou CAP, i un gran centre cívic són alguns dels nous equipaments amb què comptarà Can Batlló, a més d’una zona verda de gairebé 6 hectàrees. A més, el complex es convertirà en un vial tancat als cotxes, de manera que només els vianants hi podran passejar. La contrapartida, però, serà la construcció de més de 1.400 pisos, així com l’arribada d’una conselleria al barri, la de Medi Ambient, edifici que l’ajuntament havia catalogat, no sabem si irònicament, com una “zona verda”. Per altra banda, tampoc es construirà l’hotel que en un principi s’havia previst edificar.

Un projecte complet

La proposta de l’administració local preveu la construcció de dos noves escoles bressol, una de les quals servirà per reubicar la Guinbó, així com la creació d’un institut de secundària (batxillerat i FP) i d’una escola de primària que substituirà el CEIP Perú. Pel que fa a serveis sanitaris, l’ajuntament s’ha compromès a construir el nou CAP de la Bordeta, que aglutinarà l’actual CAP de la Bordeta i el de Consell de Cent.http://www.20minutos.es/data/img/2006/02/08/348112.jpg A més, també es crearà una residència per a la gent gran amb capacitat per 173 persones, així com un centre dia per la tercera edat, i un equipament format per 30 habitatges destinats a la gent gran. Aquests tres equipaments es podrien integrar en un sol espai de 3.000 m2 de sòl. També es preveu la creació de dues residències, una per disminuïts psíquics, i l’altra per físics. L’oferta de serveis socials es completa amb la creació d’un centre d’acollida d’uns 600m2.

Un altre dels punts destacats del projecte és la creació d’un macrocentre cívic que ocuparà uns 1.000 m2 de sòl. Aquest espai inclouria un centre cívic, un casal per la gent gran i pel jovent del barri, i espais per les entitats veïnals. Aquest espai es completaria amb la creació d’una biblioteca de barri.

Com a contrapartida, es construiran 1.411 pisos repartits entre Can Batlló i la banda de Magòria (942 de règim lliure i 469 de règim protegit), i s’aixecarà un gran edifici destinat a la Conselleria de Medi Ambient.

En síntesi, la proposta de l’Ajuntament destinarà a Can Batlló 62.000 m2 per zona verda, 7.200 m2 per carrers, 21.500 per vivendes i 50.700 per equipaments (dels quals 16.000 per la Conselleria de Medi Ambient, a banda dels 7.600 del camp de futbol de Magòria).

Satisfacció veïnal

El projecte de l’Ajuntament satisfà als veïns de la Bordeta, que després de molts anys de lluita han aconseguit part de les seves reivindicacions: “Al cap de deu anys reivindicant una solució per Can Batlló, l’Ajuntament ha presentat un projecte [per Can Batlló] que satisfà les nostres demandes”, aclareix Josep Pons, membre de la Comissió de Veïns de la Bordeta. El punt de partida de la lluita veïnal sobre el complex industrial de la Bordeta es remunta al 16 de juny de 1996. Aquell dia, els veïns de la Bordeta van celebrar una assemblea que va comptar amb la participació de més de 200 persones, on es reivindicava una solució per Can Batlló que donés resposta a l’alarmant manca d’equipaments de què disposava el barri. A partir de llavors, la Comissió de Veïns de la Bordeta es va reunir dos cops l’any per reivindicar equipaments públics en aquella zona. El projecte que acaba de presentar l’Ajuntament ha estat el resultat de tants anys de lluita: “Si fos per l’administració, no tindríem res. Només la insistència i la perseverança dels veïns per aconseguir equipaments i espais públics pel barri ha fet despertar l’Ajuntament”, remarca Josep Pons.

L’Ajuntament, que s’ha compromès per escrit que hi haurà els equipaments que ha presentat en la proposta, podria començar les obres l’any vinent. Es preveu que la transformació de Can Batlló s’allargui fins el 2009.

Una llarga llista de victòries veïnals

El projecte que finalment ha presentat l’Ajuntament després d’anys de reivindicacions del veïnat de la Bordeta ha tornat a posar a posar de manifest l’efervescència i el caràcter combatiu del teixit associatiu del barri. Però aquesta no ha estat la única gran victòria que han aconseguit els veïns i veïnes de la Bordeta en els darrers anys:

Autobús 115: Davant de la manca d’un autobús que fes un recorregut pel barri, els veïns van reclamar la posada en marxa d’un bus de barri. La proposta es va acceptar, i l’autobús va ser un èxit, de manera que es va demanar que es posés un autobús gran, el 115, que té el seu origen al carrer Badal i arriba fins el CAP de Numància.

CAP Bordeta: Després, de dos anys de reivindicació, l’administració va construir-ne un al carrer Corral. Darrerament s’han augmentat les dependències del Centre, amb la construcció de nous mòduls adjacents a l’edifici.

Residència d’avis: En un barri composat per molta gent gran, era imprescindible disposar d’un equipament d’aquestes característiques. La lluita exigint un espai per a la gent gran es va allargar més de dos anys, però al final la pressió veïnal va donar els seus fruits i la Generalitat va construir la Residència d’avis per la Bordeta.

Plaça de la Pelleria: Cada 5 de març es celebra l’obertura d’aquesta plaça pública tan necessària per un barri mancat d’espais verds. La demanda dels veïns sobre l’antiga fàbrica abandonada de Can Gatius va donar els seus fruits el febrer de 1996, quan l’Ajuntament va donar llum verda a la construcció d’una placeta en els terrenys que ocupaven la fàbrica.

Cinturó de Ronda: Una de les grans fites del moviment associatiu veïnal de la Bordeta va ser la reivindicació del cobriment de la Ronda del Mig. Després d’anys de reivindicacions dels veïns (les façanes del carrer Badal es van convertir en un mosaic de pancartes al·lusives a la demanda de cobriment), a les que es van afegir altres col·lectius com la Comissió de Veïns de la Bordeta, l’Ajuntament va accedir a cobrir el que fins llavors era una autèntica autopista urbana.

Espanya Industrial: Però hem de mirar encara més enrere per trobar una lluita per una gran zona verda al barri, a Sants en aquest cas. La reivindicació es remunta al ja llunyà 1980. Durant els sis primers mesos d’aquell any, una lluita aferrissada va enfrontar l’Ateneu Llibertari de Sants amb el llavors poderós PSUC i amb l’Associació de Veïns del barri, dominada també pels comunistes catalans. L’Ateneu Llibertari volia convertir l’Espanya Industrial en una gran zona verda, salvant la guarderia i la Casa del Mig, mentre que el PSUC reclamava la construcció d’una escola per 1.000 persones (atès que hi havia 17 joves del barri sense escola) i d’un hospital. La ferma oposició de l’Ateneu Llibertari a un projecte que deixava el barri sense la possibilitat de disposar d’ una gran zona verda, es va resoldre amb la intervenció de l’Ajuntament, governat llavors pel PSC, en favor d’aquests per una qüestió purament econòmica. Des de llavors han estat moltes les veus que s’han aixecat reclamant zones verdes per un barri mancat especialment d’espais d’aquest tipus.