N’està segur, senyor Hereu?

La setmana final de la campanya electoral ha estat sens dubte emocionant. El més destacable de l’actualitat informativa a Catalunya, tanmateix, poc ha tingut a veure amb les propostes dels alcaldables a la ciutat de Barcelona per al cansat electorat. La minsa assistència de molts dels mítings dels candidats a l’alcaldia de la gran ciutat-botiga del Mediterrani occidental ha deixat al descobert una volta més la distància creixent entre la societat i la classe política.

De tota manera, aquesta setmana de campanya per les municipals passarà més a la història com la dels kubotans, o per la d’un jove emmanillat capaç de trencar el vidre d’un cotxe policial i pujar al sostre del vehicle sense inquietar als policies que el traslladen, o per les convocatòries de protesta pel que els Mossos consideren “una campanya de desprestigi a la seva professió”.

 

Un cos policial que té la barra de queixar-se per “una suposada campanya” que malgrat comptades excepcions ni tan sols ha fet esment de la brutalitat amb que van actuar les brètols criatures del molt honorable Saura en la manifestació del passat dissabte en defensa dels espais alliberats. Resulta que després dels cops de porra, l’assetjament i la limitació preocupant a la que el cos repressiu va assestar contra tota ànima que tenia o no estètica okupa (¿algú em podrà explicar un dia en què consisteixen tals atributs?), el més greu de tot plegat és que hi ha un mosso amb el nas trencat. Un agent que curiosament segons abans de la mediàtica agressió estava apallissant sense pietat a una jove indefensa! Sí estimat públic, la notícia és que a un policia li trenquen el nas. Ni rastre de la brutal agressió que moments abans estava propinant-li a una joveneta que es trobava allà! Dues vares de mesurar per tractar una agressió en tota regla. Curiós, oi?

 
Després de la polseguera que ha aixecat el cas kubotan tota la setmana, dijous es plantava l’alcalde per decret Jordi Hereu al programa de la Terribas. El seu pas per l’elitista escola ESADE l’ha convertit en un gestor pur i dur, amb uns tics que fan girar al seu partit encara més cap a la dreta, una tendència a la que els tradicionals partits d’esquerra s’han abonat en els darrers anys. En aquestes circumstàncies, no és d’estranyar la tírria que té l’alcalde cap els moviments socials de base, especialment cap un dels col·lectius més actius de Barcelona, els okupes. L’Hereu estava content perquè sembla que els okupes “han perdut suport social en els últims anys”. La Terribas insistia en el considerable poder de convocatòria que té encara aquest col·lectiu, però el molt alcaldable seguia amb la seva croada antiokupes: “Ja no tenen [els okupes] el suport que van tenir fa uns deu anys, quan eren simpàtics per molta gent, no per mi”. Així que l’Hereu ja no els estimava ni quan feia falta: amb el PP a la Moncloa, CiU a la Generalitat i la Valdecasas repartint estopa pels carrers a tutti pleni. Eren els temps en què les (teòriques) esquerres defensaven despenalitzar l’okupació, i en molts casos al mateix col·lectiu okupa davant la brutal repressió ordenada per Valdecasas contra els moviments socials. Una miserable operació de maquillatge per un interès purament electoralista. Però ara les esquerres ja han arribat al poder i els moviments socials els molesten. I ara que s’han tret la màscara no dubten en fer servir la repressió contra els moviments socials que abans deien defensar. Miserables.

Sigui com sigui, el cas és que l’Hereu assegurava a La nit al dia que els okupes ja no tenen suport social. Aquest intent d’allunyar a la societat d’aquest col·lectiu amaga una realitat inevitable, i és la vitalitat i l’arrelament dels centres socials i moltes cases okupades en el teixit associatiu i vivencial dels barris. I sinó, senyor alcaldable, vingui un dia per Sants i passegi’s de veritat pel barri, comprovarà amb desolació el suport de què gaudeix en amplis sectors de la vila Can Vies, el desenari centre social de Sants que vostè vol desallotjar per donar-lo als especuladors. I segueixi la ruta per altres barris de la ciutat i veurà com els okupes segueixen creant una alternativa permanent, cuinada als carrers de les viles i els barris, no en despatxos milionaris ni en mítings de postal. Segueixi la ruta, senyor alcalde, i s’adonarà com són vostès els que estan perdent suport d’una societat cada cop més farta de polítics immorals.