Diagonal enllà

Per fi ha acabat la campanya electoral. De nou podrem caminar pels carrers dels nostres barris amb els escenaris als quals, per desgracia, ens acabem acostumant: grues, tanques, camions, murs de formigó… Però com a mínim ens evitarem creuar-nos amb homes i dones de gris volent encaixar les seves mans amb les nostres, volent fer-se la foto amb els nostres nens o pretenent que els escollim per tal que augmentin els seus privilegis i les seves probabilitats de negoci.

Aquests dies radios, teles i diaris es porten les mans al cap parlant de l’alta abstenció, del que ja han anomenat com “el desgast democràtic”. I com sempre, la reflexió feta desde els mass media, incideix en els votants i no pas en els politics. Es parla de si va fer bon o mal temps, de si la gent va marxar a la platja… però ningu te el valor de qüestionar la tasca dels polítics o el propi sistema.

El cert és que dels 135.231 dels ciutadans que tenien dret de vot a Sants-Montjuïc 71.522 no van creure en aquest sistema. Ja se que els números acostumen a ser freds, però resulten molt grafics. Si fem un tall de 100 santsencs podriem veure com uns 53 no han vulgut escollir, i 4 dels que si que han acudit a les urnes ho han fet per castigar-los a tots votant en blanc. De la resta podem veure com 15 han votat al PSC, 10 a CIU, 6 al PP, 5 a ICV i 5 a ERC. Com pot justificar-se un govern municipal, suposadament democràtic, que estigui basat en la decisió de 25 (sumant PSC, ICV, ERC) d’aquests 100 ciutadans?

Aquests dies als programes de debat amb els professionals del tema es parla de com els politics poden demostrar la seva proximitat als ciutadans. Jo crec que l’única resposta possible a aquesta pregunta és una: mentint.

El passat 27 de maig, aburrit a casa, mirant el televisor em vaig fixar en un petit detall, però que crec que no és, en absolut, casual. A les imatges que oferien els canals televisius, amb els canditats votant als seu respectius colegis electorals, vaig veure que, si no m’equivoco, tots ells votaven a l’altra banda de la Diagonal. Hereu, un socialista de ESADE, a la banda alta de Les Corts, Trias, com Fernandez-Diaz a Sarrià-Sant Gervasi i Imma Mayol a la banda més cara i fashion de Gracia.

Quin dret té aquesta gent a opinar sobre les molesties que generen les obres de l’AVE o el tall definitiu que produirà el calaix al nostre barri si el més proper que veuran aquesta bogeria urbanística serà desde el propi tren quan viatgin cap a Madrid, a fer jurament de fidelitat, a 300 quilómetres per hora.

Que poden dir sobre les migracions si als seus barris, fets de gent guapa, els únics nous barcelonins que reben arriben a cop de cartera provinents de països de la Unió Europea.

Ja n’hi ha prou de culpar a la ciutadania. Crec que tothom te força clar que hi ha quelcom que no funciona. I si algu no ho vol veure que no busqui d’altres excuses.