L’hora de Can Batlló


Finalment sembla que arriba l’hora de Can Batlló. Després de vint-i-cinc anys d’anar-hi al darrere i després de fins a nou campanyes de reivindicació veïnal, l’última, recordem, començada a una assemblea a Sant Medir l’any 98.

Segurament, quan llegiu aquest escrit ja disposareu d’àmplia informació al respecte. A més, el proper quinze de març farem a Sant Medir la primera de les assemblees que ens caldran, per estudiar plegats la proposta, acceptar-la o no i en qualsevol cas constituir un procés assembleari que permeti al barri estar informat, atent i preparat. Des del Centre Social de Sants i la Comissió de Veïns de La Bordeta ens encarregarem de garantir la logística i que el procés sigui clar i net. Però serà responsabilitat de tots els veïns participar i omplir de contingut aquest procés assembleari.

Per fer un resum ràpid de la proposta que ens presenta l’Ajuntament podem dir que d’aquell espai de reserva total per equipaments i zones verdes es va passar a un planejament l’any 2002 on es requalificava sòl per fer 576 pisos i un gran hotel. Aquesta “cessió” havia de ser el pagament que la Immobiliària Lles rebés a canvi de cedir l’espai. La nau central quedava relegada a una segona, i incerta, fase, i una de les principals contra-partides va ser que la majoria de veïns de la L van veure desafectades les seves vivendes.

La Immobiliària Lles va rebutjar el pacte i va interposar un recurs que va paralitzar el procés. Després d’uns anys d’aturada, la rocambolesca jugada de posar-hi una conselleria ens porta a la proposta que avui tenim a sobre de la taula.

Ara, els 576 pisos (286 lliures i 286 protegits) es converteixen en 1.411 (942 de règim lliure i 469 de règim protegit). Aquesta multiplicació espectacular ve donada per la disminució del tamany dels pisos i per la desaparició de l’hotel projectat. També per l’increment de 3.400 m de sòl edificable (aportats des de l’Eixample) amb la desaparició a canvi de 3.841 m de sòl d’equipaments al sector de Magòria. També augmenta la zona verda en gairebé 6.000 m que s’ajusten a la desaparició de carrers dins del parc de Can Batlló.

Fent resum del destí del sòl i per no embolicar-nos: 62.000 m per zona verda, 7.200 m per carrers, 21.500 per vivendes i 50.700 per equipaments (dels quals 16.000 per la Conselleria de Medi Ambient, amen dels 7.600 del camp de futbol de Magòria).

Un complement posat a sobre de la taula ha estat l’acceptació de les nostres peticions de 20 equipaments de barri i el compromís implícit de discutir un nou model de gestió dels que tinguin caire social.

També cal esmentar altres aspectes del nou projecte que ens agraden: que es faci tot en una sola fase, que es concentri la zona verda al mig de l’espai i que s’edifiqui als perímetres i propostes com la de Medi Ambient de buscar alguna mena d’us compartit de les plantes baixes de la Conselleria(exposicions, etc.).

En resum, si mirem el principi (tot equipaments i zones verdes) i el final, algú pot (podem) pensar que ens hem deixat massa pel camí. Per un projecte que encara no està ni començat i per unes promeses que pot endur-se el vent. I tindria raó. Aquesta és una operació més de cost 0 per les administracions però d’infinit cost social per la ciutat i per tots nosaltres; i d’un benefici desmesurat per les hereves d’una propietat tacada per la sang i la repressió de la postguerra feixista.

És per això que cal que estem segurs, tots plegats, abans de tirar endavant. Segurs de què no ens tornin a enganyar. Segurs de que l’ànsia per desencallar un problema enquistat no ens porti a equivocar-nos. Segurs que la precarietat d’equipaments i zones verdes i l’abandó (tal vegada provocat) de La Bordeta no ens facin caure en el miratge.

Però això ho resoldrem, com sempre, en les nostres assemblees on discutirem tant com calgui el que ens convé, i prepararem, plegats, el futur del nostre barri.

Jordi Soler