El 8 de març, tan necessari com sempre

Arriba un nou 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i encara cal sortir al carrer a reivindicar la igualtat de drets. A Sants, a Barcelona, a Catalunya, al món, no és el mateix créixer, treballar, estimar i somniar si es neix home o dona. No caldria dir, però ho direm, que cada persona és única i que pel fet que pertanyi a un col·lectiu no se li ha de pressuposar res (fer-ho és aplicar prejudicis). No caldria dir, però ho direm, que les diferències biològiques òbvies entre els homes i les dones no en condicionen el comportament (fer-ho és ser determinista). No caldria dir, pèrò ho direm, que aquestes diferències no han d’implicar que els drets dels uns i de les altres siguin diferents, que es tracti diferent als homes i a les dones (fer-ho és discriminació per raons de sexe). No hauria de caldre dir tot això, però encara cal perquè en el món del treball, en les relacions personals, en l’educació, en la salut, es mantenen els estereotips i les diferències. O no?