Llibre: “Diario de un pistolero anarquista”

Acaba de sortir un llibre anomenat "Diario de un pistolero anarquista" escrit per Miquel Mir, que ve a ser la traducció al castellà de "Entre el Roig i el Negre", llibre publicat fa un parell d’anys.
L’autor, dirigent d’ERC a Banyoles pretén fer-nos creure que la seva història està basada en un manuscrit trobat a Londres, escrit per un antic militant de la FAI on, fil per randa, explica els robatoris i assassinats que va cometre als anys 30 del segle passat.
Ni memòria històrica ni res. L’autor s’inventa absolutament la història de la troballa del manuscrit, del pistoler i els seus actes. Pretén fer passar per crònica història una novela, i posar en boca d’un actor les opinions que l’autor té sobre els fets del 36 a Barcelona.
Hi ha errors monumentals al llibre que desacrediten la veracitat de la història, entre ells el situar al pistoler a la 12 Patrulla de Control quan aquesta no va existir mai. Obviar que el 50% de les patrulles de control estaven formades per militants d’ERC, d’UGT, del PSUC, etc. O dir que Francisco Ascaso va estar a la creació del Comité de Milícies el 21 de juliol del 36, quan tota Barcelona plorava la seva mort a l’atac de les Drassanes el dia 20. El suposat anarquista no ho sabia o no ho recordava?.
El llibre conté molts més errors de bulto, alguns dels quals podeu trobar a la profunda i demolidora ressenya que trobareu a Red Libertaria.

Però el pitjor és que si mirem el llibre com una novel·la històrica, on els autors tenen "més" marge per la imaginació, ens trobem amb uns personatges inversemblants i impossibles. Un curtit i baquetejat llibertari "enamorat" de Francesc Macià, amb unes opinions que recullen tot l’anecdotari de la guerra civil i entra amb calçador tots els ícones històrics del nacionalisme català (fins i tot surten els papers de Salamanca). Un revolucionari que veu i valora les seves accions i les dels seus companys amb el prisma d’un apossentat burgés català del segle XXI en lloc d’un personatge embolicat en una guerra civil.
Per la banda literària el llibre no té ritme i sempre corres sota sospita: de ser una història falsa i de ser un refregit amb errors de "El eco de los pasos" de Garcia Oliver i una trama copiada de Tierra y Libertad de Ken Loach.
A les pàgines de presentació, un amic de l’autor esmenta: "Tant se val si el relat memorístic es verídic o no …". Home. Parlant del que parla, si que s’hi val!
Miquel Mir, esdevé un Pio Moa català que reinventa la història a la seva conveniència. I això segurament ho fem tots. Però els demés no ens amagem en unes suposades proves verídiques i irrefutables.
Vaja un mal llibre que pretén treure cullerada de l’interès que desperta avui la poc coneguda, tal vegada amagada, o denostada història dels grups d’afinitat anarquistes en la primera meitat del segle XX.
Quedeu avisats.
Jordi