“Han matado a un compañero los fascistas asesinos”

Recordo que vam cridar aquest lema en una manifestació fa uns 30 anys quan els feixistes van posar una bomba al Papus i va morir Joan Peñalver, treballador de l’edifici. També recordo que la comissió que va anar al Govern Civil (jo hi era en representació de la CNT) va haver d’aguantar com, en lloc d’explicar-nos quin operatiu pensaven fer per desmuntar els grups feixistes, el subgovernador ens tirava en cara el risc que representaven els anarquistes per la incipient democràcia (parlem de l’any 77).
Ara amb la mort d’aquest noi, Carlos, a Madrid tornem a veure el mateix. El tractament mediàtic parlant de “baralla entre bandes”, d’enfrontament entre “tribus”, ens demostra que no tan sols no s’ha extirpat la gangrena feixista de la nostra societat, sinó que floreix a l’empara de grups polítics i governants: mantenir-los els permet dir que ells estan al “centre”. Ni la policia ni els governants faran res per aturar el feixisme, els convé que hi siguin i si cal li donaran més ales. Només joves antifeixistes s’hi enfronten, i d’això a Sants en sabem bastant. Alguns, com el cas del Carlos hi moren en la lluita. No permetem que sigui debades.