CAL, 10 anys de lluita per la llengua i la nació catalanes.

Ara fa deu anys ja es constatava que la política lingüística oficial no era suficient per fer del català una llengua normalitzada. Les institucions s’havien centrat en augmentar el coneixement de la llengua però no havien parat atenció a fomentar-ne l’ús social. Però les lleis no anaven més enllà i no tenien en compte que perquè una llengua sigui viva no és suficient que la gent la conegui, sinó que cal que, a més, la parli (una llengua comença a morir quan els que la saben deixen de parlar-la).

 

A més, en aquell moment havien desaparegut dues de les entitats que s’havien convertit en referent de la lluita lingüística arreu dels Països Catalans, els Grups de Defensa de la Llengua i la Crida a la Solidaritat; la mobilització social entorn d’aquest objectiu lingüístic nacional s’havia fragmentat, però no existia una proposta comuna, un moviment lingüístic de base popular i d’abast nacional. I la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) volia avançar en aquest sentit. El 26 de març de 1996 es presentava en societat a l’Ateneu Barcelonès i per Sant Jordi d’aquell any es donava a conèixer el manifest fundacional de l’organització:”Per un moviment cívic en defensa de la plena normalització de l’ús social de la llengua catalana”. L’adhesió de desenes d’entitats d’arreu de la nació, fins a unes dues-centes va acabar de donar forma a la proposta inicial.

A partir d’aquí, la CAL va apostar per convocar el Correllengua a nivell nacional. Actualment, el Correllengua aplega més de cinc-cents actes cada any amb la participació de centenars d’entitats i de milers de persones arreu del territori. Des del 2000, l’acte final del Correllengua es celebra a Perpinyà coincidint amb l’aniversari de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659. Gràcies a aquesta iniciativa, la celebració d’aquesta data s’ha consolidat com una diada de lluita a nivell nacional, com ho són les celebracions del 25 d’abril al País Valencià, l’onze de setembre al Principat o el 31 de desembre a les Illes.

 

Altres activitats destacables de la CAL durant aquests 10 anys són la creació i consolidació del Culturaviva, la diada anual i itinerant de mobilització ciutadana, musical i lúdica a favor de la llengua i la cultura dels Països Catalans que enguany celebrarà la sisena edició, la recuperació de la diada de Sant Jordi com a dia de lluita per la llengua , l’impuls o la participació en campanyes populars com “El comerç en català”, “Per justícia, en català”, “Ràdio Vic en català”, o “Jo també el denuncio” com a resposta a les declaracions del rei d’Espanya afirmant que el castellà no havia estat mai imposat.

 

Però  a més de la mobilització popular, des de la CAL també considerem que és molt important generar propostes que obrin un debat al sí de la societat per tal que el nostre país avanci cap a un futur de normalitat lingüística i nacional. I és per això que a finals del 2003 duem a terme una campanya amb el lema “Pel futur del català: única llengua oficial” on es plantejava la necessitat d’anar més enllà de les polítiques oficials i començar a reivindicar el que creiem que és la única solució per assolir la plena normalitat, la oficialitat única del Català arreu dels Països Catalans. I també en el sentit de generar debat, actualment estem en plena campanya “Per un futur sense límits: Països Catalans”, amb la qual volem provocar la reflexió entorn a la necessitat d’una nació amb estat propi i no una nació dividida territorialment amb els corresponents marcs legals. La intenció és la de reafirmar-nos com a poble tot reclamant el nostre mapa territorial històric i exigint conviure sota un únic marc legislatiu que proporcioni els mateixos drets i deures a tots els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans.

 

 

Quim Soler i Salés
Membre del Secretariat Nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL)