Vallespir 25, especulació immobiliaria contra jutjats de rendes baixes

 

"Cada ciutat rep la seva forma de desert, a la qual s’oposa." 


Italo Calvino, Les ciutats invisibles.

QUÈ PASSA AL NÚMERO 25 DEL CARRER VALLESPIR?

Vallespir 25 és un edifici en règim lloguer des de fa més de 50 anys. Tots els seus inquilins són gent gran que han complert tota la vida amb les seves obligacions contractuals. El darrer mes de maig van denunciar que la propietària, a més d’inhibir-se de les seves obligacions i pressionar als veïns perquè deixessin edifici mitjançant diferents formes de coacció, els ha portat a judici perquè es declari estat de ruïna econòmica de l’habitatge, fet que comportaria la immediata rescissió dels contractes de lloguer sense cap indemnització. En les audiències prèvies, les dues parts han presentat proves molt divergents, tant que el jutge ha hagut de visitar l’immoble, i la sentència es preveu pròxima.

Sigui quina sigui la seva orientació, queda clar que Vallespir 25 és un més dels milers de casos de violència i especulació immobiliària que afecten a veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona.

QUÈ PASSA A L’ENTORN DE L’ESTACIÓ DE SANTS?

Vallespir 25 es troba en un entorn susceptible d’afavorir el mobbing immobiliari. El Pla que preveu triplicar l’edificabilitat de l’Estació, amb les obres ja en execució, i convertir el seu entorn en un punt neuràlgic del turisme i els negocis, està transformant acceleradament la composició humana, física i productiva d’aquest nucli antic de Sants. La pressió exercida per l’Ajuntament, les seves empreses mixtes i el capital privat, per a convertir els espais de vida en un actiu financer i productiu, senta les bases per a l’actual guerra d’hotels contra cases. Vallespir 25 no s’entén sense el Tren d’Alta Velocitat, la “Torre Malaia”, l’hotel AC Sants, o els centres comercials i els gratacels pendents de contruir. Vallespir 25 no s’entén sense els enderrocs, efectuats o previstos, sense l’expulsió de llogaters o petits establiments.

La voracitat dels propietaris d’edificis s’ha vist alimentada per un projecte estratègic pel capital, que rebenta les vides de la gent del barri.


I QUÈ PASSA AMB LA CRISI?
LA PRIORITAT, MANTENIR L’HABITATGE DIGNE I AMB PREUS ASSEQUIBLES.

A nosaltres, però, ens sobren els hotels i els gratacels, i ens preocupa que es destrueixi habitatge digne i a preu assequible. Ja és hora d’invertir les prioritats.
Durant aquests anys, el problema de l’habitatge a Barcelona ha estat menyspreat per l’Administració municipal. Lloguers elevats, hipoteques insostenibles, individus amb treballs precaris o aturats que no arriben a fi de mes; migrants obligats a viure en condicions lamentables; i, com a Vallespir 25, gent gran i famílies afectades per problemes de desnonaments i de mobbing. Situacions causades pel domini absolut d’un mercat immobiliari frenètic i abusiu, que ha convertit una necessitat bàsica en un joc de mans mercantil.

Malgrat la cruesa de la situació, des de l’Administració no s’ha fet política social d’habitatge perquè la bogeria immobiliaria d’aquests anys li ha compensat la balança financera. Sota la lògica de camuflar aquest procés com una modernització i millora de la ciutat, s’han enriquit els bancs, les constructores i els promotors immobiliaris; s’ha malversat diner públic en projectes antisocials, i els veïns amb rendes baixes i mitges han vist empitjorar les seves condicions de vida.
L’actual crisi financera i immobiliària és un bon moment per a invertir aquestes polítiques neoliberals. No és el moment d’apuntalar financerament els bancs, sinó de redistribuir la renda entre la població destinant les partides a polítiques d’habitatge digne i assequible. Que paguin la crisi aquells que l’han generat amb la seva ambició i menyspreu cap a la justicia social.

És el moment d’aturar els plans urbanístics que destrueixen el barri, i d’expropiar les obres paralitzades per la crisi, com les de l’antiga HAMSA del Miquel Bleach d’Hostafrancs, i destinar aquests espais a usos pel barri.

És el moment de dir en veu alta que aquest model de creixement econòmic insolidari és el que jugat amb les vides de la gent, com en el cas de Vallespir 25, i que tenim una oportunitat pràctica i concreta de solucionar una conseqüència del neoliberalisme que ens toca d’aprop.

Solidaritat amb el veïnat afectat per la violència immobilària a Vallespir 25!
Mobilitzem-nos perquè la crisi de l’especulació, la paguin els especuladors!

Properes convocatòries:
dissabte 15 novembre 17h plaça Catalunya
dissabte 29 de novembre 17,30 plaça Universitat

ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTS
Novembre del 2008
assembleabarrisants@gmail.com