El Refugi de la Plaça Navas

Recentment, el Museu d’Història de la Ciutat ha emès un informe negatiu sobre el manteniment del refugi antiaeri trobat a la Plaça Navas, al barri del Poble Sec. Aquest refugi va ser trobat mentre es realitzaven les obres per a la construcció d’un aparcament i ha generat una gran polèmica entre el veïnat i les administracions.

Però, deixant de banda el debat sobre si el manteniment és factible o no a causa del seu mal estat de conservació, el que es torna a constatar és que les administracions tenen un interès nul en aquests temes i que hi ha una terrible manca de voluntat política per a la conservació del patrimoni del nostre Districte. D’altra banda, és incomprensible com, tot i les advertències dels veïns sobre la presència del refugi, les obres s’iniciessin igualment, fins i tot amb declaracions per part de les autoritats negant-ne l’existència.

Com a historiador interessat en el nostre Districte, he estudiat particularment el tema dels refugis i he constatat certs aspectes que denoten aquesta manca de voluntat política. Per començar, quan vaig dirigir-me al Districte per obtenir tota la informació que tinguessin sobre els refugis a Sants, només van donar-me un informe mecanografiat de dues planes, on simplement apareixien esmentats tres refugis i una referència al refugi del carrer Toledo, per un incident d’acumulació de gasos. Paral•lelament, quan va aparèixer la noticia del Refugi de la Plaça Navas als mitjans de comunicació, ràpidament des de Convergència es van afanyar a reclamar la catalogació dels refugis existents a la ciutat.

Tots plegats van demostrar llegir molt poc ja que, pel que es veu, ni tan sols coneixen els llibres publicats al respecte, alguns d’ells fins i tot editats pel propi Districte.

No cal buscar els Refugis, perquè es troben perfectament catalogats per l’Ajuntament de Barcelona però, evidentment, no per l’actual, sinó per l’Ajuntament republicà, que tot i la situació de guerra va poder catalogar els 1.500 refugis que es van edificar a Barcelona (més de 150 a Sants). Només els calia anar a la Biblioteca del Vapor Vell i buscar el llibre Oblits de Reraguarda, els Refugis Antiaeris a Barcelona, on apareix la llista sencera de refugis que va elaborar la Junta de Defensa Passiva de Barcelona.

El que cal saber és el seu estat i recopilar tota la informació que se’n pugui obtenir, ara que encara es poden trobar restes arqueològiques i, fins i tot, testimonis orals. El nostre patrimoni està en perill per la inoperància de l’administració. Els refugis, que han estat soterrats durant tots aquest anys sota l’asfalt dels carrers i sota els silencis del franquisme, ara es troben, en molts casos, amenaçats per les empreses de construcció.

Per evitar que s’allarguin les obres amb troballes inesperades, moltes empreses callen l’aparició dels refugis, enderrocant-los o, fins i tot, omplint-los de formigó, com en el cas del refugi que va aparèixer al Carrer Bonaventura Pollés amb Burgos, que va desaparèixer davant la sorpresa dels veïns i sota el silenci dels constructors.