Per Gitanos Hostafrancs

Que els gitanos són un col•lectiu fonamental per entendre el nostres pobles i barris tal i com són ara,  potser pocs ho dubtarien. Però tot i això sobta constatar que la seva història, com en general passa amb la seva presencia, ha estat ignorada o menystinguda al llarg del temps, caient en estereotips, i alternant periodes de persecució i de supossada tolerancia. I aquest buit fa dificil entendre com son, i com han estat, realment els nostres barris i viles.

Originari de l’India el poble Romaní va anar recorrent Europa durant tota l’edat mitjana, obligats, en part, a esdevenir nómades per les persecucions i les expulsions, més que no pas per la propia tradició. A Catalunya es te constatada la seva presencia desde l’any 1425, quan amb un salconduit el Rei Alfons permetia la presencia de Johan d’Egipte Menor i dels seus acompanyants al seus regnes. Aquest adjectiu, permet descobrir l’origen del nom amb el que actualment es coneix al poble romaní en català i en castellà, doncs es creia, erroneament, que aquests eren originaris d’Egipte. I d’aquest pais va derivar el nom egipcià i l’actual gitano.

Desde aquest moment varen viure diversos periodes amb moments de persecucions més o menys intenses i intents d’expulsió o assimilació continuada. Però tot i això el poble gitano va poder arribar fins als temps moderns.

Als nostres barris, per explicar l’història dels nuclis de població cal remontar-se als darrers anys del SXIX, amb la creació del mercat d’Hostafrancs (1888), de l’escorxador de la vinyeta, (1891) i de la plaça de Les Arenes, (1900). Molta gent d’etnia gitana es va instal•lar als voltants de la Plaça del Sol, actual Plaça Hereni, atrets al barri per el treball amb l’abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.

Amb el temps la d’Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori. L’història del barri, desde llavors, s’ha desenvolupat en paral•lel a l’història dels gitanos, que han representat un alt percentatge de la població hostafranquina i que han participat activament de les tradicions del barri, com foren les celebracions dels tres tombs a inicis del SXX.

Al final del SXIX i principis del XX aquesta presencia als nostres barris es va veure fossilitzada amb una frase feta local, actualment poc coneguda, que deia, amb un to gens politicament correcte, tot s’ha de dir, “Per pinxos la Bordeta, per Gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants.”