Vinyetes sobre l’història de Sants

Des de que les vinyetes satíriques van fer aparició als diaris sempre han sigut el blanc de moltes polémiques i molts dibuixants han patit persecucións i censures. En els darrers anys hem pogut viure diversos episodis com la censura de la portada del Jueves o les reaccions que va produir la vinyeta de Mahoma.

Podem entendre la força que arriba a tindre una vinyeta si recordem que un dels principals episodis de l’història moderna de Catalunya, l’asalt al Cu-Cut i la posterior creació de la Solidaritat Catalana, no es podria explicar sense la vinyeta que Joan Garcia Junceda va fer escarnint a l’exercit espanyol per les derrotes que patien a les colonies.

Així doncs a finals del SXIX i al llarg de tot el segle XX, foren moltes les publicacions, de totes les tendencies polítiques, que o van incloure vinyetes als seus diaris o bé van arribar a publicar revistes satíriques, tals com L’esquella de la Torratxa, el Cu-cut o el Bé Negre.

Tot això fa que desde un punt de vista històric, les vinyetes permetin fer-nos una idea de quins eren els comentaris que es deurien escoltar pels carrers de la ciutat.

A l’història de Sants hi ha un parell d’episodis que van produir vinyetes abundants. El primer, ja comentat en aquesta secció, fou l’intent de cremar Santa Maria de Sants l’any 36 i la posterior troballa d’un arsenal de fussells a la parròquia. Allò va suscitar, fins i tot, una portada a l’Esquella de la Torratxa.

Però si un episodi va generar moltes vinyetes fou l’agregació de Sants i de la resta de pobles a Barcelona l’any 1897. Les planes dels diaris i de les revistes satíriques van anar plenes d’acudits referents l’agregació i al fet que la decissió final fos un Reial Decret de Madrid.

Podem trobar algunes vinyetes superficials que simplement fan conya amb el terme “agregació” afegint-li un significat sexual. Un bon exemple és una on apareix un vell preguntant-li a una vella “que en pensa de l’agregació?” i on la resposta d’aquesta és “Fugi! nosaltres ja no estem per aquestes coses”.

Però també podem trobar certes vinyetes més profundes on es realitzen al•legories dels diversos pobles entrant a Barcelona, i on aquesta els hi explica, les grans avantatges de la ciutat. D’altres destaquen el fet que el decret arribés durant la Pasqua de 1897 dibuixant ous, mones i caricatures d’Alfons XIII. Però una molt significativa és, de nou, una al•legoria de Barcelona caminant cap a Madrid, carregant un gran sac amb els consums i amb el text “Al fi hauré guanyat l’aposta però nois que cara que em costa”