Les inundacions de la Bordeta

L’any 1971 unes fortes tempestes van produir greus inundacions als carrers de la Bordeta. Aquest fet, que era bastant habitual al barri, en aquest moment va tenir una especial virulencia. Les inundacions van originar problemes i desperfectes diversos, alguns de molt greus, com explicarem més ampliament endavant. En aquell moment el xàfeg va afectar fins i tot el jardí d’Amadeu Oller, capellà de Sant Medir.

El problema més greu, en aquest moment, va afectar al col•lector del carrer Parcerises on, per les obres del primer Cinturó, s’havia obert una rasa des de feia temps. L’aigua dels xàfecs hi va entrar de forma constant, començant a arrossegar els vehicles i d’altres objectes cap a dins. En total hi acabarien malmesos uns 21 vehicles.

Les aigües també s’escamparien pel camí de la Cadena, que començava al punt on hi havia la rasa; i la situació es va anar agreujant, ja que les parets de les cases i de les barraques que hi havia al camí, i que en molts casos encara es mantenen, no varen resistir. Per aquest motiu, moltes cases i barraques van acabar plenament inundades.

Unes 15 famílies ho van perdre tot en una sola nit i van acabar al carrer. Molts fins i tot es van veure obligats a sortir a través de les finestres i pel sostre de les seves vivendes. Alguns dels veïns hi portaven vivint més de 40 anys en aquestes cases i barraques sense que els espais tinguessin condicions sanitàries i higièniques adequades.

Molts del llogaters, abans que ningú utilitzes l’anglicisme mobbing, van patir un fort assetjament immobiliari. El tema del lloguer els va portar a una inestabilitat quotidiana. Els propietaris, no actuaven davant la dificil situació dels seus llogaters, esperant per revaloritzar els espais acabats del Cinturó de Ronda i, d’altra banda, el cobriment de les vies dels carrilets. D’aquesta manera es va iniciar un pla especulatiu per treure els residents i aprofitar les plusvàlues d’uns terrenys situats a l’entrada de Barcelona. Els resultats d’aquestes polítiques especulatives encara es pateixen.

Però tornant al tema de les inundacions podriem explicar que les famílies sense allotjament foren derivades per l’alcalde a la Junta Municipal i la Comissaria de Beneficiència, on tan sols els van oferir una plaça en un alberg.
Tres anys més tard, el camí de la Cadena seguia en les mateixes condicions i sense arreglar. L’única reforma que es va fer fou el cobriment de la i només es la rasa del carrer Parcerises.