El segrest dels lladres del pou (tercera part)

La carta que els segrestats van redactar va ser enviada a Joan Achon i a Jacint Nubiola, un cosí santsenc de Joan Cros, amb una missiva dels segrestadors on indicaven com fer el pagament. La persona portadora dels vuit mil duros que exigien havia de conduir un ruc en direcció a Granollers per una ruta marcada. Per tal d’identificar-lo, demanaven que anés cobert amb una gorra morada. La contrasenya seria mitja carta del cinc d’oros retallada irregularment.
 
Un home anomenat Josep Casamitjana va seguir les instruccions però no portava els diners i, en trobar-lo, els segrestadors el van amenaçar. L’endemà l’home va repetir la ruta fins a Sant Andreu, va ser identificat pels segrestadors i va entregar-los el rescat.
 
El 19 d’abril, després de rebre els diners, els segrestadors van treure els captius del pou i van comprovar que no tinguessin anotacions sobre el traçat o l’amagatall. Van començar a caminar però, a mig camí, el capità va cridar en Cros per fer-li escriure una nova carta. Els bandits volien més diners.
 
Després de redactar la carta, Joan Cros i Francesc Solà van ser tancats en una cova. Van romandre-hi amagats durant tres dies, durant els quals van intentar convèncer els vigilants perquè els alliberessin. Això, però, no va passar fins al dia 23, quan un missatger va anunciar que se’ls podia deixar en llibertat.
 
Van ser abandonats al vespre, després d’haver estat caminant amb els ulls embenats. Avançaven totalment perduts fins que en una masia els van indicar que eren a Badalona i des d’allà van caminar fins a Sants.
 
Aviat van començar les detencions. El dia 24 van atrapar Anton Gatuellas, el Llarg, que va confessar la seva participació incitat per Batlle i Baixeres. Les següents van ser la dona de Batlle i l’amant de Baixeres, a qui van confiscar monedes, passaports en blanc i papers amb contrasenyes.
 
Indagant entre els seus coneguts, van arribar a una casa a Arenys, on, en un tiroteig, van ferir i detenir Batlle, cap de la colla, i van matar Baixeres. Amb les diverses confessions, les detencions es van multiplicar fins a vint-i-quatre. La cova va ser localitzada a l’interior d’una casa de Badalona.
 
A causa de l’estat de guerra que vivia Catalunya, les penes per als inculpats van ser molt dures. Onze d’ells van ser executats a garrot. Quatre de les execucions van tenir lloc a Sants, enmig d’una gran gentada, a la cantonada del carrer Riera d’Escuder, davant el Café Baldirí, on va començar aquesta història.