Immigrants d’un sol ús

> Una concentració ahir a la plaça Sant Jaume protestava pel tancament del centre.

En la actual campanya electoral, els migrants són un col·lectiu de constant referència. En mig de la campanya s’ha pogut comprobar el resultat de les retallades socials per part de l’administració es fa d’aquestes ajudes. Com a resultat d’això, la ONG ACCEM ha tancat el local que tenia al carrer Gayarre. El col·lectiu d’ex-treballadores i ex-voluntàries d’aquesta ONG en culpen també a la mala gestió de la direcció. La delegació, oberta fa uns quatre anys a Barcelona, era un lloc de referència el centre de dia d’emergència social que gestionava, i en el qual s’atenien persones nouvingudes, en situació irregular i/o en procés de sol·licitud d’asil.

Actualment ACCEM Barcelona ha quedat reduïda a la seva mínima expressió, de 12 persones que treballaven a finals de 2009, avui només en queden 4.

Retalls i ONG: immigrants d’un sol ús

En aquests moment, quan els immigrants són usats amb finalitats electorals i ningú s’atreveix a aixecar la veu per reclamar més drets i ajudes per a ells, la combinació de retalls socials i mala gestió en l’àmbit social estan tenint greus conseqüències que passen desapercebudes. Els pressupostos del 2011 tornen a retallar en un 40% el Fondo para la Acogida, Integración y Refuerzo Educativo de los Inmigrantes, que ja experimenta reduccions des del 2008. El govern ha retallat salvatgement els programes de suport per a la primera acollida i dins del programa d’integració s’inclouen les subvencions a ONG com ACCEM.

A les persones ex treballadores i ex voluntàries d’aquesta ONG que treballa “per la integració de les persones immigrades i refugiades” i que fa poc més de 4 anys va obrir delegació a Barcelona, ens envaeix la indignació en veure com l’entitat ha malgastat els diners públics que ha rebut i com ha abandonat a la seva sort les persones immigrades que tenien com a lloc de referència el centre de dia d’emergència social que gestionava, i en el qual ateníem les persones més vulnerables entre les vulnerables: nouvinguts, en situació irregular i / o en procés de sol·licitud d’asil.

Després d’anys d’esforç per fer una bona feina, hem vist com la mala gestió de la direcció de l’ONG ha acabat amb un projecte que considerem imprescindible. S’ha usat les persones immigrades com a moneda de canvi, en funció de la necessitat de l’entitat de captar o justificar subvencions. Així, s’han malgastat diversos milers d’euros per condicionar un centre que s’ha abandonat tot just dos anys després de les obres. S’han comprat equipaments setmanes abans de tancar el centre, i s’han pagat vacances extres a treballadors per facilitar el seu acomiadament. Usuaris citats per rebre una ajuda, s’han trobat amb que el seu treballador social de referència ja no hi era, ja que havia estat acomiadat sense cap avís previ el dia anterior, i no hi havia ningú per atendre’ls ni per donar-los una explicació, ni òbviament per derivar-los a altres recursos. Les persones, que abans eren la raó de ser de l’entitat, han deixat d’existir d’un dia per l’altre, com si només haguessin servit d’instruments per fer negoci amb la misèria. Després del tancament, ACCEM Barcelona ha quedat reduïda a la seva mínima expressió; de 12 persones que treballaven a finals de 2009, avui només en queden 4. Les retallades han estat especialment dràstiques a la ciutat de Barcelona, probablement perquè l’equip de treballadors, que qüestionava la manca de claredat, la ineficàcia i l’estil autoritari, resultava incòmode. Al calaix queden ara les propostes, idees i il·lusions que pretenien crear projectes innovadors per a una ciutat i un col·lectiu necessitat, projectes oblidats que ja no es realitzaran.

A la web d’ACCEM parlen d’un model organitzatiu que ofereix “calidad, rigor e información veraz sobre la gestión de los recursos”. Nosaltres només hem vist opacitat i arbitrarietat, i ens fan mal les víctimes de la seva ineficàcia, persones de Senegal, Ghana, o Mali a les quals temem trobar-nos pel carrer: què els hi direm? que ja no resultaven rendibles? Les subvencions no s’haurien d’haver retallat, però la mediocritat i l’oportunisme mai haurien d’haver estat subvencionats.