La nostra sentència és la independència

El Tribunal Suprem va donar dimecres passat un duríssim cop, en forma de sentència, al model d’immersió lingüística vigent a Catalunya des de principis dels anys 80. Cal recordar que aquest model fou aprovat per majoria absoluta al Parlament de Catalunya després de ser assimilat pel Ministeri d’Educació el curs 1978-79 – gràcies al treball i convicció d’un gruix important de professors de català procedent de l’antiga DEC d’Òmnium Cultural i del sindicat USTEC.

Doncs bé, ara la sentència obliga al Govern a “Garantir el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament”, entre altres imposicions. Arribats a a aquest punt, potser seria bo tornar a recordar quins són els motius pels quals es va proposar aquest model d’immersió lingüística, i que per altra banda ha estat tan lloat des d’organismes nacionals i internacionals.

El conjunt de la comunitat educativa entén que l’ensenyament en català és un element indestriable del model d’escola integradora i inclusiva que ha de garantir la igualtat d’oportunitats i l’adquisició d’ambdues llengües oficials al Principat de Catalunya. Així doncs, la utilització vehicular de la llengua pròpia, el català, no sols no va en contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix precisament aquesta llibertat lingüística a partir del seu coneixement, de la seva valoració i del seu ús social. ( Sense la immersió les comunitats de catalanoparlants adquiririen perfectament el castellà però les comunitats castellanoparlants ignorarien el català)

Aquesta planificació lingüística, doncs, és la que s’ha mostrat més eficient en societats plurilingües. En detriment d’altres models com els de Galícia o el País Valencià que autoritzen la regressió de la llengua pròpia sota l’empara de conceptes com bilingüisme, llengua estrangera a l’inici de la escolarització i el castellà com a llengua “comuna”. Lligat a aquest argument també cal destacar que l’informe Pisa d’enguany ha demostrat que la competència lingüística en llengua castellana dels alumnes catalans és clarament superior a la dels alumnes espanyols. Una mostra més de l’eficàcia del nostre model d’immersió lingüística.

També sembla elemental haver de tornar a explicar que l’ús vehicular del català i la transmissió de la cultura pròpia del país és un element clau en la integració i la cohesió social. Sobretot en un temps de grans fluxos migratoris – reconeixent que les persones que arriben al nostre país tenen tot el dret a fer-ho – i de coexistència de dues comunitats lingüístiques diferenciades. Així doncs, aquesta mesura no farà res més que atiar la confrontació i la segregació. Amb tot, hem de deixar clar que el Títol II de la LEC manté el català com a llengua vehicular, malgrat que en el seu moment ens va semblar insuficient ja que no avançava mesures per eixamplar l’ús social del català als centres educatius.

Per altra banda, segurament també seria pertinent recordar, en aquest temps que alguns tenen tanta por a la memòria històrica, que la immersió lingüística i la normalització han vingut a compensar i revertir segles d’arraconament, de desprestigi i de prohibició. I que la mateixa situació jurídica actual, és clarament desigualitària, en benefici del castellà és clar.

Però no només hem de centrar-nos en l’ensenyament, no som tant il·lusos. Ja sabem que aquesta preocupació d’alguns pares– i recolzada i/o promoguda per Convivència Civica Catalana, el PP i Ciutadans – no rau en l’estima incondicional cap a uns fills i la seva educació sinó que respon a motius polítics. Aquesta sentència és una escalada més en la lluita per aconseguir la substitució lingüística i la imposició del castellà com a llengua única i oficial a Catalunya. Sobretot, en uns moments en què l’ús social del català es troba en clara minoria.

Per tot això, des del Casal independentista de Sants pensem que cal aturar aquesta nova agressió i que per aconseguir-ho caldrà implicar-nos-hi amb fermesa i convicció. Cal que entre totes i tots (docents, pares i mares, veïns, col•lectius, associacions…) iniciem una campanya de desobediència civil que faci impossible l’aplicació d’aquesta sentència. Cal que ens mobilitzem activament davant dels intents de privatització i d’imposició de la llengua castellana a les nostres escoles. Perquè seguim defensant els pilars fonamentals de la tradició pedagògica que tan coneguts ens ha fet arreu del món.

Per la defensa de l’escola Pública, Catalana i de Qualitat.

Casal Independentista de Sants, dijous 23 de desembre de 2010