Felip ‘Putsch’: del Palau del Cinema al Palau del Sistema

 

La imatge, finalment, commou, corprèn i colpeix. I aixeca acta de la realitat. Dissabte 22, el govern del millors concretava les acusacions que si, vés per on, existim: la protesta contra les pensions, al Palau del Cinema, era violentada, reprimida i desallotjada. 350 agents fitant i fitxant la protesta ben d’esquenes al Palau de la Música, símbol del delicte d’alta volada i la corrupció intrínseca al Poder. Mirar sempre a l’altra banda: en són experts. Metàfora crua del país on el goril·la és blanc, la mare de Déu és negra i tot és possible. Rosa Luxemburg revisitada un cop més: “els taurons impunes i les sardines culpables”. Felip Puig: el parany de l’anunciada “fi de la impunitat” només corrobora que la seva continuarà. Al 3%? Qui sap. Felip Puig, Felip Putsch? No se sap encara, però era el mateix Puig qui firmava les adjudicacions d’obra pública investigades en el cas Palau. Ai. Impunitat, es diu.

Antisistema, en diuen. Antisistema? Potser si i amb raó, però perquè ens hi aboquen. Fa res, efectivament, ens acaben de deixar fora del sistema públic de pensions. Molt abans expulsats d’un dret a l’habitatge ja inassolible i, de sempre, exclosos del tot del mercat laboral. Antisistema? Fora sistema, en tot cas. Outsiders de l’estafa i el frau, si. Però perquè ells ens hi empenyen: ens han posat fa temps, a tota una generació de joves, en els marges d’un sistema tafurer d’exclusió. Clar que mentre tot això passa, seguim respirant i bategant: la Gemma prepara l’estirant del fil de demà sobre la ‘desprotecció social oficial’ que suposen centenars de pisos públics buits en plena situació d’emergència social. El rostre de la crisi que mai no s’ensenya: 14.007 desnonaments l’any passat a casa nostra (51 diaris, 47.838 des de 2007), 686.000 aturats segons la darrera EPA i 1’3 milions de pobres. Fora del sistema, milers. Quan els antisistema són ells: qui destrossa drets socials, malmet allò públic, trinxa vides i ens llenca a l’abocador de la història.

Insondables paradoxes bèl·liques de tot plegat, no deixa de ser del tot curiós que el principal fòrum de la policia autonòmica catalana a la xarxa –mossosdesquadra.com– tingués com a primera notícia, el dia del desallotjament, el manifest “Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci”. Des del 18 de gener i encara avui ofereix la possibilitat d’adherir-s’hi. Paradoxal perquè aquell manifest està redactat i impulsat, precisament, per l’espai social que va okupar el cinema: era el manifest de la manifestació. Que prengui nota Felip ‘McCarthy Puig’. I per nosaltres, al vent del món, ànims tupamaros. Quan els colpejaven ells sempre deien: amunt els ànims, companyes, si han vingut és perquè hi som. I perquè som. I perquè no ens faran pas creure.