No volem més pisos al Districte!

 


El passat 20 d’Abril en visita al nostre Districte, l’actual alcalde Jordi Hereu i candidat del PSC a l’Ajuntament va prometre construir més de 20.000 pisos en vuit anys. Per aconseguir-ho vol invertir uns 320 milions d’euros . Crear un organisme públic que vagi a mitges amb les constructores i cedir més sòl públic. Ho farà a partir de plantejaments urbanístics ja aprovats que inclouen una ubicació al nostre Distrecte: Can Batalló-Magoria.

Els motius en principi poden ser lloables; d’aquests 20000 pisos la meitat es faràn com a VPO. A més s’espera que això reactivi el sector de la construcció I es creïn llocs de treball. El problema: el frau I la injustícia social en que es basa.

 

No sabem en quin punt del cercle viciós de la bombolla especulativa van confluir els polítics amb l’axioma que el problema de la vivenda es resol construint més vivenda. Però a dia d’avui encara no s’ha demostrat que la construcció de vivenda nova asseguri llocs de treball estables. L’accés a un habitatge digne I sense hipoteques d’esclavatge. Aturi la inflació dels preus en el sector. Solucioni la falta crònica d’equipaments. O l’alienació de sól públic en benefici de les constructores i els bancs, beneficiaris últims de tot el tinglat.

 

Segons l’article 47 de la Constitució no només tenim dret a l’accés a una vivenda digna, sinó que a més “ la comunitat participarà de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”. Aquest mandat constitucional es va desenvolupar per a la seva aplicació des dels Ajuntaments amb la Llei del Sòl del 1990 i el Text refòs de la Llei del Sòl de 1992. En aquestes lleis es preveia una potenciació del Patrimoni Municipal del Sól(PMS). Més en concret segons la normativa legal vigent pels articles 276 i 280.1 de la dita Llei del Sòl, l’alienació de patrimoni de sòl públic municipal no pot ser feta més que per a la construcció de vivendes de protecció oficial. Qualsevol altre ús haurà de ser reintegrat al PMS en forma de bens immobles o guanys que hagi generat. Ras I curt això vol dir que ens porten estafant molt i durant molt de temps.

Des de l’any 92 que la Llei és en vigor I amb el ritme de construcció que s’ha dut a terme, el patrimoni públic de vivendes socials, és a dir en règim de lloguer, hauria de ser enorme, Tant com per ser una alternativa en si mateix, al parc privat de vivendes de propietat amb hipoteques de per vida. La diferència amb la realitat és colpidora doncs pel que fa al conjunt de l’Estat Espanyol el PMS només representa l’1% . Situació encara més escandalosa quan la mitjana d’altres països europeus és del 25% de PMS . O quan el conjunt d’administracions de l’Estat Espanyol es gasten pels volts de 6.000 milions d’euros l’any per l’”accés a la vivenda” que es el manteniment del negoci immobiliari especulatiu.

Davant d’això que fer?Com a primeres mesures s’hauria de fer l’inventari i recuperació en benefici del PMS de tots aquells aprofitaments urbanístics de sól públic que no s’haguessin destinat a la construcció de vivendes de protecció oficial. Creació d’una xarxa pública de Vivendes de Lloguer Limitat. Reinversió de tots els beneficis malversats en crear vivendes i equipaments socials. Primers passos en l’alliberament de l’esclavatge hipotecari de milers de treballadores I treballadors.

Josep Lluís López. Militant de la CUP Alternativa per Barcelona.