L’alta abstenció dilueix la victòria del ‘sí’ a Sants

La classe política del Principat es felicitava ahir a la nit de la rotunda victòria del ‘sí’ en la reforma de l’Estatut regional de Catalunya, però el cert és que el resultat d’ahir suposa un fracàs estrepitós per l’èlit política de la comunitat autònoma. El nou text va tenir un suport del 73% dels votants, però va quedar totalment deslegitimat per una abstenció que va superar el 50% de l’electorat.

Al districte de Sants-Montjuïc els resultats són molt explícits: així, dels gairebé 130.000 ciutadans amb dret a vot, només el 50,80% va anar a votar. Entre els votants, el 73,94% van votar afirmativament, mentre que el 20,92% va votar ‘no’, i un 5,14% va votar en blanc. Traduït als votants totals, els resultats diuen que poc més d’un de cada tres santsencs han donat el ‘sí’ a l’aprovació del nou estatut del Principat de Catalunya, mentre que més del 60% dels electors del barri han optat pel ‘no’, el vot en blanc o l’abstenció.


El fracàs de la classe política catalana

Moltes són les interpretacions que s’han fet dels resultats: des dels que han destacat la rotunda victòria del ‘sí’ (bàsicament PSOE i CiU, protagonistes del pacte Mas-Zapatero que va donar origen a l’Estatut que ahir es va aprovar), passant pels que parlen de la victòria de l’Estatut que aproparà la política a les persones (sic), segons ha pregonat el líder d’Iniciativa per Catalunya (ICV-EuiA), als que reconeixen la derrota i culpen de tots els mals a l’efecte mediàtic dels favorables al ‘sí’ (ERC), i els que diuen directament que l’Estatut no s’hauria d’aplicar (el PP). Aquests darrers, ja s’han afanyat a destacar, a través de la premsa afí (El Mundo, La Razón, la COPE, ABC) que més de la meitat dels catalans ‘passa’ de l’Estatut de Zapatero i del text que defineix Catalunya com a nació, tot i que hi ha alguns líders d’opinió (l’inefable Jimenez Losantos és el seu màxim exponent) que parlen de la desmembració d’Espanya després de l’aprovació de l’Estatut.

Més enllà de les interpretacions catastrofistes de la rància dreta espanyola, que en el fons només volen erosionar el govern PSOE i treure vots a les Espanyes amb el seu discurs anticatalà, el cert és que la votació del nou Estatut ha posat de manifest l’allunyament cada cop més nítid de la classe política amb una població que ha donat l’esquena a la votació del nou text estatutari. I és que aquest és un Estatut cuinat als despatxos dels mandataris polítics, lluny de la crua realitat quotidiana que la població viu als seus respectius pobles, vil·les i barris del territori.

Amb tot, caldrà veure què fan ara uns partits polítics catalans que el dia després del referèndum ja estan més preocupats per les properes eleccions autonòmiques i per saber amb quins càrrecs es quedaran que pel resultat d’un Estatut que ells van fabricar i del que més de la meitat de la població ha ‘passat’ olímpicament.